Presentació

Benvingut/-da a un blog que, si t’has fixat, és una invitació. Les invitacions, sovint, acostumen a tenir una connotació de caire obligatòria. Et conviden, per posar un exemple, a una festa d’aniversari i gairebé et pots sentir obligat a anar segons la persona, però aquest no és el cas. Aquesta és una invitació a tenir un moment per tu, un moment de cafè, de copa de vi, de gintònic pels més avantguardistes o d’un té pels més orientals acompanyat d’un text, una reflexió, un petit assaig sobre algun tema en concret. I per fer-ho, aquí et presento el meu primer petit exercici. M’agradaria que et relaxessis, que et posessis la teva roba més còmode, que t’acompanyessis del millor racó per estar tranquil, del teu millor beure si et cal o simplement, si estàs llegint això en horari de feina, que simplement seguis còmodament. Ara, només vull que pensis en aquell petit cafè (acceptant totes les variants líquides hagudes i per haver que t’he comentat anteriorment) i facis memòria d’aquell cafè, aquell dia en que no vas gairebé ni planejar-ho però vas estar rodejat de bona gent i d’una bona conversa. D’aquells moments en que les hores se’t van passar volant filosofant sobre la vida, semblava que podíeu solucionar el món en un cafè, que tenies solució per tot i per tothom i que, per si fos poc, dins teu una veueta semblava recordar-te com estaves gaudint i què bé t’anava aquella conversa. Potser la vas tenir amb un amic/a, potser amb la teva parella, potser amb una persona que era pràcticament un desconegut, però de sobte t’adonaves que l’ambient era l’idoni, la beguda que t’acompanyava era perfecta, en la seva justa temperatura i gust i que, per si fos poc, la conversa rodava amb una facilitat vertiginosa que lluny d’espantar-te, t’entusiasmava. Ho recordes?

Doncs acabes de descobrir que tens davant teu, un blog dedicat a això, a fer-te passar una bona estona, una petita reflexió, un aturar-te per uns minuts per, simplement, deixar-te portar.

Saps? No m’agrada el cafè. El seu gust és amargant, però en canvi, em deleixo per la seva olor, la de la cafetera, no la de George Clooney o variants ben envasades, sinó aquella olor que envaeix tot el pis i que t’està avisant: vols una estona de tranquil·litat on evocar-hi lliurement els teus pensaments? Aquest és el meu cafè…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s